Avui és un dia trist, avui potser més que altres cops necessiti sortir a córrer i deixar la ment en blanc. La meva àvia, ens ha deixat, potser inesperadament, potser esperadament. Li ha arribat el seu dia, i sense patir ha anat a fer companyia al meu avi com sempre deia.
sempre aconsellant i dient als demés intentant expressar sentiments i ara no sé com dir el que havia estat, sempre allà petita i callada, però amb una vivint intensament cada moment de tots nosaltres.
T'estimo yaya.!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada