una setmana més

Si diumenge estava cansada, dilluns encara més, i com la majoria vem fer cursa diumenge (o dissabte), fem un recorregut tranquil i sense apretar, millor, intentarem recuperar les cames.

Dimecres després de molts dies sense poder gaudir de la seva companyia, el Carles, torna a entrenar, i decidim fer una teula. Comencem a ritme correcte, però a l'arribar al Molinot comencen a apretar, i un cop dalt, cap a la Teula, sembla una guerra, a veure qui pot més, jo pateixo intentant mantenir, però encara aguanto prou bé. La baixada per la riera per mi és un infern, mentres tots avancen i molt, a mi em costa, com normalment quan baixo.....finalment un bon entreno, distància més que bona i temps bonet, bonet.....

Divendres com la gent va a competir diumenge, es decideix fer algo més suau, Can Duran, es nota a les cames l'apretada de dimecres..... però hem de començar a assimilar entrenos......

Dissabte, tras una mala nit surto pel meu compte, a fer una volteta amb la bici. En direcció a la Ctra. Rellinars pujo per Can Gonteres, i osti quines dues rampes que hi han, sempre de baixada.....agafo ctra rellinars i pugem a l'Obac, baixada amb temperatura fresca cap a Rellinars,Castellbel, i agafo direcció a Marganell, giro cua, fent una mossegada a la barreta, i novament a Castellbel, ara direcció a la Bauma, i a buscar la carretera cap a Vacarisses, tram amb masses cotxes, no m'agrada, així que al trencall cap a Olesa, giro, i faig el tram fins a Vila, més tranquil·lament. Tot i això anar sola, apretant en algun tram, i pujant constant. Les cames es resenteixen, posiblement demà descansi, tinc xunguis les cervicals, arribant a marejar-me. Dilluns serà un altre dia.

intens i esgotador

Desprès de dimecres fer un entrenament en unes precàries condicions, desprès del que havíem fet dilluns..... divendres torno a tenir mal a les cames, i patint més del necessari o del que a mi m'agradaria patir correns. Espero que sigui l'adaptació: a la feina, al nou horari, al córrer+bici, als nervis............

Fem un recorregut suficientment conegut com per concloure que estic en més baixa forma del que em pensava, i encara pitjor, desprès de l'apretada de dilluns, amb molèsties als quàdriceps. Però bé, s'ha d'anar acostumant al cos a tot no?

Dissabte toca sortideta en bici, amb els del Diari de Terrassa, sortim per com sempre arribar una mica abans i poder fer "l'escalfament", tot i que sortim des de Vila, és a dir, ens sortiran com a mínim 10 kms més del que marca la ruta. La volta ja és una vella coneguda fins a Sta Eulalia Ronçana, tornant per St. feliu de codines i Gallifa. Fins abans d'esmorzar em trobo bé, podent apretar però sense voler per la cursa de diumenge, descanset i corresponent esmorzar, per agafar forces per les pujadetes que tindrem, la de St. Feliu a molt bon ritme, desprès reagrupem a dalt,i fins a gallifa vaig fent, no apretant massa. Arribem a St. Llorenç Savall i nou reagrupament, però un pal em deixa en "tierra de nadie", i al final passa el que passa, apretes més del que tocaria........ però cap problema, demà serà un altre dia. Per fi arribem a Tsa, i només ens falten 5 fins a Vila, al final 100, clar s'han de fer números rodons, però millors sensacions que aquests dies correns, les cames van bé, i les pulsacions també, estic contenta.

diumenge, toca la primera cursa de la temporada, la de la Vinya, aquesta vegada una mica especial, no estic massa bé, a veure que em trobo. Al matí estic com adormida i cansada, no sé com respondran les cames. Arribem i anem a buscar els pitralls, algú s'ha quedat sense, aquest any han fet ple d'incripcions. Cares familiars, però de dones poques, tot i així vigilo a les contrincants, no sé però l'esperit competitiu el tinc massa arrelat. Escalfem, i quina calor, res 5 minuts trotar i estiraments. Sortim i veig que tenia un record erroni del perfil, i de cop i volta recordo la cursa......ara toca dosificar, per no patir.

La cursa és tot un seguit de sensacions estranyes, pujant no em fan mal les cames, però no tiben com m'agradaria..... tinc molta calor, i per sort a la baixada i pla em trobo una mica millor. Al final quan em confirmen que vaig primera ho tinc clar apretar i controlar per poder-li dedicar a la meva àvia. I em porto una molt agradable sorpresa, el toni ha vingut a veure'm en bici!!!

Finalment 45'09", un minut i 20 segons més que l'any passat, amb la diferència que ahir vaig fer 100 kms en bici, puc dir que haig d'estar contenta tot i que m'haig de mentalitzar que haig de preparar al cos a fer aquest tipus d'entrenament i que em costarà assimilar-ho, però poc a poc.........

Un bonic trofeu, i una bona cursa per la resta de companys del club.

Avui a rodar una mica i relaxar la musculatura.

tempus fugit

Avui és un dia trist, avui potser més que altres cops necessiti sortir a córrer i deixar la ment en blanc. La meva àvia, ens ha deixat, potser inesperadament, potser esperadament. Li ha arribat el seu dia, i sense patir ha anat a fer companyia al meu avi com sempre deia.

sempre aconsellant i dient als demés intentant expressar sentiments i ara no sé com dir el que havia estat, sempre allà petita i callada, però amb una vivint intensament cada moment de tots nosaltres.

T'estimo yaya.!!!!