Pujada Guanta 2010

mmmmmmmmmm estic contenta, molt contenta, quan menos t'ho esperes, obtens un resultat inesperat.

Aquest diumenge vaig anar a fer la Pujada a Guanta, i tot i que al primer moment anava una mica desmotivada personalment, anava per que volíem intentar fer alguna cosa per equips... l'any passat vem guanyar i havíem d'intentar-ho un altre cop.

Desprès d'una setmaneta que deu ni do en el que tornem a fer sèries i a bons ritmes, i de feina organitzant la duatló que ni us imagineu, divendres finalment m'enganyen per anar a fer el reconeixement del circuit en btt de la duatló, però soc conscient i arrossego força la bici, no vull forçar gens les cames. Quedo amb la Nuri i el Carles per anar plegats cap allà.

Diumenge, de camí cap allà me n'adono que feia molt temps que no anava tant tranquil·la a una cursa, córrer sense pressió pot ser bo. Escalfem una mica, no gaire, ens encantem i fem tot just 10 minutets molt suaus i 4 estiraments. Anem a la sortida, estic relaxada, i es nota en els comentaris que em surten als animadors que ens acompanyen....

Surto més aviat al darrera... però bueno, intento agafar una mica el meu ritme a veure que tal, tinc allà davant al Juan, Angel, Manu i dues noies, i vaig controlant la situació. Sortim del poble, agafem ja pista i recordo que al 2009 en aquell punt ja vaig veure que patiria i aquest any em trobo molt bé, i he avançat a una noia, mantinc distàncies amb l'altra i el Juan i la resta no m'agafen molta distància. Per darrera bé el Lluis i anem plegats una estoneta, incrementant una mica el ritme, mirant d'apropar-me a l'altra noia, i així ho faig, poc abans de començar els dos darrers kms l'atrapo, va acompanyada per un noi que li marca el ritme, veuen que m'he acostat però em continuo trobant millor del que m'esperava, el Lluis s'ha quedat, i veig a prop al Sever, i a la resta......i miro d'apretar, la passo i ara si, intento mantenir el ritme i pujar-lo una mica, haig de treure el màxim de avantatja ja que la baixada no és lo meu. Passo també al Sever, i el Juan i el Manu estan més a prop, no entenc res, em trobo tan bé a la pujada, que em fa por en qualsevol moment fondre'm. Arribem a Guanta i girem, la veig allà mateix (20 segons), i em mentalitzo de baixar a tope, pensant en el que queda, estiro la passa i a controlar no fer-me mal, em sorprenc perque l'any passat patia ja molt a aquesta alçada de cursa, i diumenge encara tenia ànims per apretar una mica baixant, pocs nois m'avancen!!! Estic bé, em dic, no em pot atrapar, i continuo recordo el recorregut del 2009 i cada vegada estic més aprop de la meta ara ja no se'm pot escapar la victòria em dic, o sigui que a per totes. Arribo, 51'10", no m'ho puc creure, només a un minut del Juan i el Manu, i baixant 3 minuts el temps del 2009!. Buf estic que saltaria i abraçaria a tothom, però m'aguanto, em reservo intentar expressar tota la meva alegria escrivint aqui però és difícil expressar la sensació de felicitat que em va envaïr quan vaig veure el meu temps, i la cara del meu entrenador a l'arribar, una sorpresa inesperada que m'ha tornat a donar confiança en mi, en les meves possibilitats, i m'ha animat a plantejar-me fer alguna altra cursa més.

I si a nivell individuals tot l'equip està força content, l'equip femení vem tornar a guanyar, noies sou totes magnífiques, felicitats a totes, és un plaer competir amb i per vosaltres.